Ljubomir Ljubojević
Ljubomir Ljubojević (en serbi: Љубомир Љубојевић), és un jugador d'escacs serbi, nascut el 2 de novembre de 1950 a Titovo Užice, Iugoslàvia (actualment Užice, Sèrbia). Ljubojević obtingué el títol de Mestre Internacional el 1970, i el de Gran Mestre el 1971. Fou Campió de Iugoslàvia el 1977 (ex aequo, amb Srdjan Marangunić) i el 1982. Va guanyar l'edició de 1974 del fort Campionat d'escacs obert del Canadà, a Mont-real. El 1983 era el tercer jugador mundial segons la llista d'Elo de la FIDE, tot i que mai va reeixir en assolir la fase del Torneig de Candidats per lluitar pel títol de Campió del món. Ljubojević va representar Iugoslàvia en dotze Olimpíades d'escacs, nou cops al primer tauler, amb un resultat global del 63,5% (+66 =75 −22). Va guanyar una medalla d'or individual per la seva actuació al tercer tauler a la XX Olimpíada, Skopje 1972, i tres medalles de bronze (una d'individual i dues per equips). El 1989 formà part (com a 1r tauler) de l'equip iugoslau que guanyà la medalla d'argent (rere l'URSS) al II Campionat del món per equips, a Luzerna, on hi puntuà (+1 =8 -0). En aquesta competició, a més, hi va guanyar la medalla de bronze per la seva actuació al tercer tauler.